Una feina més

L'Enric, el director d'una agència de publicitat va rebre una oferta de treball on demanaven una imatge per fer publicitat d'un llibre molt acual d'un escritor Anglés. L'Enric era força treballador i no es prenia els seus deures a broma. llavors va decidir llegir-se el llibre avanç de llegir el curt resum que li van enviar. Això ho feia perque li agradava la profesionalitat i volia escollir una imatge que arrivés més al significat del llibre.
El llibre tractava d'un detectiu que estava investigant un assasinat a Berlin i després d'acusar a moltes persones va resultar que l'assasí era una persona molt propera que mai haurien imaginat que aquesta persona pogués fer una cosa com aquesta. L'Enric va decidir utilitzar per la portada una mirada, ja que una mirada a vegades pot dir-te com és una persona realment i al llibre esmentaven que la mirada del assasí mai havia estat enllaçada amb la seva manera de ser.
Per trobar una mirada, el nostra director de publicitat va obrir un casting per escollir quina mirada posaria al projecte que li havien demanat.
Va estar-se un dia sencer veien miradas, una rere l'altre:














Quan ja era tard, i el casting es va haver acabat, L'Enric va estar repasant els resultats de les fotografíes durant hores. Totes les mirades le deien alguna cosa però hi havia dos que tenien alguna cosa especial i va decidir possar-les a part per elegir-ne una. Les dues mirades no tenien rés en comú, una pertenyia a una noia jove de vint anys que tenia la mirada més bonica que havia vist mai, eren uns ulls grans, sense arrugues ni formes extranyes, es podia dir que en la forma dels seus ulls es trobava la idea de perfecció que tants filosofs havien dudat si existia i si miraves al fons dels seus ulls et trobaves amb dos iris de color blau clar amb unes pupiles groses. Va estar pensant sobre aquella mirada realment bella, va pensar que podia simbolitzar la bellesa de la persona que l'assassí feia veure que era. L'altre mirada era una mirada d'una persona d'uns trenta anys però per la forma dels seus ulls l'Enric possaria la mà al foc dient que en tenia cuaranta o més. Aquella mirada no era gens bonica, el contorn dels ulls estava tot arrugat, el blanc dels seus ulls s'havia convertit en un color vermell intens fruit del dolor i la desesperació que aquella persona sentia a l'interior del seu cor. Els seus iris eren de color marró fort i les seves pupiles eren molt petites com els d'una serp. En el fons dels sues ulls es veia reflectit un dolor intens, oprimit per la societat, l'Enric va pensar que la mirada podia pertanyer a la mirada d'un esclau. Quan va acabar de treure conclusions de les dues fotos les va possar a sobre de la taula i va adonar-se d'una cosa molt important que li va passar per alt, la mirada de la noia era molt maca però no li tranmitia res, era una mirada molt superficial, en canvi la mirada d'aquell home no només tranmitia com era aquell home, sinó que també podiem veure els seus sentiments més íntims. Com que era la mirada més expresiva que l'Enric va veure en tota la seva vida, i s'asemblava molt amb la veritable peronalitat de l'assassí la va escollir per fer l'anunci publicitari.

Una mirada et pot impressionar més que la bellesa d'uns ulls.