Antecedents personals

Adrià Tortosa Martínez

Antecedents personals

El rellotge només marca va les nou del vespre, però l’ambient que aquell vespre es va crear al bar era molt semblant al que hi havia quan estava a punt de tancar. A la barra hi havia cinc homes ara ja massa beguts per tornar a casa i poc borratxos per marxar del bar. En una de les taules del fons hi havia un home emmurallat per una dotzena de gots buits que en un passat no molt llunyà havien estat plens. Aquell home portava força temps al bar, primer sol i ara acompanyat d’un jugador de dames que aprofitava l’embriaguesa del seu oponent per treure algunes fitxes del taulell.
Quan va arribar, el cel s’acabava de enfosquir, i es que al hivern només entrar a la tarda, el sol marxa com si estigues sent acusat per un jurat d’estrelles. Sense pensar-s’ho va anar directe a una taula del fons per a dos persones. El cambrer se li va apropar per veure que volia i ell va demanar un whisky. Mentre el cambrer estava enfeinat a la barra, l’home va treure de la butxaca un paper mal tallat i va posar-se a llegir-lo sense presa. Quan el cambrer va deixar-li la beguda, ell ni es va immutar i no va posar-se a beure fins que aquell bàrman no va anar a servir begudes a un altre client. Al contrast de la música de jazz que sonava en tota la sala d’aquella taverna va sonar un telèfon mòbil, era una melodia tranquil•la, però inquietant, semblava que pogués descriure a la persona que ara deixava el paper sobre la taula i buscava a la seva butxaca dels pantalons un telèfon mòbil ni massa modern ni massa antic.
-Hola?
- Bona tarda Arnau, bell amic.
-Com portes això que tu i jo sabem, recorda que aquest home t’ha fet enutjat moltíssim i una mica més i perds el seny.
-No pateixis que jo això ja ho se i faré el que hagi de fer.
-Bé... et deixo que estaràs ocupat, sembla que estàs en un bar ara... oi?
-Si, gràcies per trucar.
Quan va penjar, no va tornar el telèfon a la butxaca i va oprimir aquell paper sota la força d’un puny d’acer. Després de demanar un altre got de beguda, va fer una trucada. El número de telèfon no el tenia memoritzat a l’agenda i el va marcar amb una agilitat només en adolescents addictes a aquells aparells de rebre missatges, però no trucades. Després d’una breu espera, algú va agafar-li el telèfon.
-Digues Arnau.
-Com va tot company?
-Tot rutlla bé.
-I a tu, com et va?
-D’això en volia parlar, necessito que en facis un favor.
-Arnau, jo ja no faig treballets d’aquest tipus per a ningú.
-Ja ho sé però no et moriràs pas per ajudar a un bell amic, a més, quan fa que no t’ho passes bé.
-D’acord no et posis ardu, digues què vols.
-Molt bé, m’agradaria que em portessis a un home al bar de sempre, es diu Stephen Mimo, és un home moreno, amb els llavis molt prims i sempre porta vestits molt elegants. Viu a la bora de la taverna on el nostre club solia freqüentar les tardes, el seu número de telèfon diu: 678300250, esta casat amb una dona rosa, però no te fills. Tu només has de trucar-li i l’has de donar la notícia de que la seva dona ha tingut un problema amb un altre dona i s’han barallant al bar que nosaltres anàvem sovint aquelles tardes fredes d’hivern, buscant un glop de whisky. Has de posar per excusa que a una de les dones li va caure un telèfon i tu vas trucar al darrer número que ella havia marcat. Truca’l i vine.
L’ambient era bulliciós, l’home va tornar a demanar una altre copa i se la va prendre d’un cop. Després d’una llarga espera per algú que demora impacient que passi alguna cosa important i decisiva la porta del bar es va obrir, i va deixar pas a un home musculós, amb els cabells de plata, però jove. En arribar, va acostar-se on era aquell home que ara tornava a demanar una altre coma de whisky.
-No es massa beguda per a un home que ha d’enfrontar situacions importants?
-Ves a cagar.
-Tranquil, que ho deia de broma.
-Has fet el que t’he demanat?
-Si, l’home esta de camí
-Molt bé, et fa una partida a les dames?
-Si, no tenim altre cosa a fer oi?
-Cambrer! Dues copes més!
Després d’una breu espera, l’home que esperaven va entrar al bar. Molt nerviós va anar a la barra i va preguntar alguna cosa, seguidament va girar el cap i va trobar-se amb la mirada d’aquell home sota els efectes de l’alcohol. El moreno es va quedar quiet, sense moure un dit, i aquell home borratxo va treure una 22 automàtica amb un canó llarguíssim que va escopir dues detonacions sordes i un fil de fum ben prim va esquerdar l’aire.